Biografia

Gatibu
Alex Sardui
Veu
Gaizka Salazar
Bateria
Mikel Caballero
Baix
Haimar Arejita
Guitarres

Gatibu (Captiu) és una banda de rock basca formada al municipi de Gernika-Lumo (Bizkaia) l’any 2002 i fins ara han publicat com a quartet cinc àlbums i un directe. Des de les primeres cançons es pot apreciar obertament que la banda ha estat creada per ser una de les línies musicals més populars de la cultura basca. Al llarg d’una mica més que una dècada de vida, es pot destacar que la tendència dels seus treballs ha estat encaminada a la recerca d’un so més natural, prolífic i ampli, millorant notablement els seus resultats d’estudi i mantenint-se distanciat de qualsevol actitud avantguardista.

El seu estil musical fonamentalment es basa en un rock colorit cantat en euskara occidental, ple de melodia i empenta. Una música oberta allunyada de complexos artístics, la qual prové impregnant la força del rock amb la melodia del pop i la que s’escriu amb lletres que tracten fonamentalment sobre temes quotidians com la passió o el fervor, l’afecte o la companyonia i les emocions o els estats d’ànim. Però tot i que la tija central sigui rock i pop, també irriga fulles que brollen del seu ramal; alguns ritmes tals com el folk o el country i altres més ballables com el disc o el funky es fusionen d’una manera innata a través de tot el seu repertori. Amalgama un estil que obre les finestres a la música per contagiar-se d’ella a cada moment.

En aquests dotze anys la banda ha ofert un centenar de concerts al llarg de tots els racons del País Basc, omplint fins a dalt sales i places. En 2006 va estar present en la primera edició del festival Bilbao BBK Live, actuant com teloner per a grups com Ben Harper & The Innocent Criminals, The Cult, The Cardigans i Lori Meyers. En 2014, per exemple, va tenir ocasió de compartir escenari en el festival EHZ amb bandes tan cèlebres com Ska-P i Pendulum. Per Espanya té realitzades escasses sortides a ciutats com Madrid, Barcelona, ​​Valéncia, Orense i Gijón, així com a ciutats com Londres, Belfast, Cork i Londonderry si considerem les seves escapades a l’estranger.

Entre els músics més versats que han col·laborat amb Gatibu podem citar «Robe» Iniesta (Extremoduro), «Fito» Cabrales (Platero y Tu, Fito & Fitipaldis), Iñaki «Uoho» Antón (Platero y Tu, Extremoduro), Luis Camino (21 Japonesas, Mecano, Abya Yala) i José Alberto Batiz (Akelarre, Tapia eta Leturia Band, Fito & Fitipaldis), tots ells àmpliament coneguts per les seves contribucions a la cultura musical basca i espanyola.

La Ràdio Televisió Basca EITB ha premiat en tres ocasions el bon fer de la banda: el 2003 premiant-lo amb el Gaztea a la millor cançó i el 2009 premiant-lo amb un Gaztea doble a la millor cançó i al millor àlbum. D’altra banda, la no menys important revista especialitzada This Is Rock va realitzar una menció especial a l’àlbum «Zazpi Kantoietan» (A Los Set Cantons).

Mencions

«Euritan Dantzan» (Ballant Sota La Pluja) és el sisè treball de la banda. Produït conjuntament per Haimar Arejita i Iñigo Etxebarrieta «Pitu» en l’estudi Muxikon de Mungia (Bizkaia). Compost íntegrament per cinc cançons noves que es mouen entre el rock i el pop, per una versió treballada a l’estil Nashville del clàssic «Loretxoa» (Floreta) de Benito Lertxundi i per un vers-musical que s’aproxima al gust de la cançó «Bang bang (My baby shot me down)» de Nancy Sinatra. En aquest treball s’ha buscat un so més ampli, ambiental, polit i clàssic. És el disc més natural i menys envernissat de Gatibu, el més fresc fins al moment. Proveït de melodies directes que ens sedueixen amb habilitat, establint una simbiosi entre guitarres refinades i equilibrades inspirades en el pop i el rock més clàssics i la rodona sonoritat del seu baix i bateria que afavoreixen el agitar dels nostres cossos.

Es sembla llunyana cim d’aquesta banda que progressa d’un àlbum a un altre. Mirant el futur a curt termini el repte de Gatibu és traslladar i expandir la seva música més enllà de les fronteres del País Basc, tombant tots els prejudicis que la utilització d’un idioma minoritari pugui convertir-se en impediment de creixement musical, i reivindicar amb fermesa la universalitat de la música.

Videoclip: “Euritan dantzan”