Gelditu zaitez

Lettra: Queda't

#1 Queda’t

V
as cosir amb el fil de la vida les ferides obertes, grosses i petites, a poc a poc s'han anat tancant totes les que vas cosir punt a punt llueixes una ànima unida amb molts fils, un vestit dissenyat amb milers de retalls…

Les ferides de la vida t'han fet qui ets i, aquest matí, assegut en un banc de Tudela estic observant un tros de cel entre quatre teulades. Que bonica es veu l'albada aquesta hora!

Tan vius els colors i tan foscos els teus ulls. T'has tornat part de mi i, murmurant, una veu em diu: queda't a la Ribera.

Un cel clar il·luminat pel sol, senyor de vermelles nits, allunyada de les muntanyes lluny del salnitre de la brisa nocturna dura la teva vida, no queda res més que l'olor de les velles guerres als carrers de pedra.

El vent del desert du veus silenciades, ànimes sepultades sobreviuen en noves arrels. D'aquí poc veuràs florir nous brots al costat del riu, l'arc de Sant Martí entre els núvols.

Tan vius els colors i tan foscos els teus ulls. T'has tornat part de mi i, murmurant, una veu em diu: queda't a la Ribera.