Pozarren zu barik

Lletra: Feliç sense tu

#8 Feliç sense tu

E
stava sol no tenia res no existia cap somriure a la cara era fosca, la llum i els records onejaven en l'aire.

En aquella època tot era ombrívol dolentes, dolentes de veritat, els núvols d'aquella nit, fosca però les gavines han marxat al port.

Encara vaig ser jo qui va prendre la decisió estava enfonsat al forat, què havia de fer?

Tornar-me boig... o no! I li vaig donar la volta estimada com no!

I viu feliç sense tu estava clar que no podia quedar- i quan miro enrere m'adono de com sóc.

Van marxar els mals moments i no hi ha por als trons, no, per a mi. Ha tornat... la llum i els records se'ls ha emportat el vent.