Bizitzeko gogoa

Lletra: Afany de viure

#4 Afany de viure

E
l temps transcorre tic, tac les agulles del rellotge. No es pot mirar enrere, i no es pot controlar el futur.

Per tant voldria alliberar als quatre vents el nus que em oprimeix, he de tallar la soga que no para de asfixiar. Fer totes les coses que em plaguin. Vull tenir ocasió per equivocar-me. I creure en mi mateix mentre hi hagi forces, obrint camins.

I amb els ulls tancats sento un mar embravit en el meu interior; si. conservo una necessitat de llibertat, un afany de viure.

Viu per sobre de tots els núvols i per sota dels esbarzers. I estic limitat callat sense poder dir res.

Per tant...