l temps transcorre
tic, tac
les agulles del rellotge.
No es pot mirar enrere,
i no es pot controlar
el futur.
Per tant voldria alliberar als quatre vents
el nus que em oprimeix,
he de tallar
la soga que no para de asfixiar.
Fer totes les coses que em plaguin.
Vull tenir ocasió per equivocar-me.
I creure en mi mateix mentre hi hagi forces, obrint camins.
I amb els ulls tancats
sento un mar embravit
en el meu interior; si.
conservo
una necessitat de llibertat,
un afany de viure.
Viu
per sobre de tots els núvols
i per sota dels esbarzers.
I estic limitat
callat
sense poder dir res.
Per tant...
Laino Guztien Gainetik, Sasi Guztien Azpitik
[Per A Sobre D'Totes Els Núvols, Per A Sota D'Tots Els Esbarzers]
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. A l'utilitzar-los acceptes l'ús que fem d'elles. Llegeix la nostra políticaAcceptar